Medicus Mundi Mediterrània, juntament amb SETEM, l’Observatori del Deute en la Globalització, l’Observatori DESCA i la plataforma ZeroPort, llancem una carta oberta amb motiu de la Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible, amb la qual denunciem les incoherències de les polítiques públiques de mobilitat del Govern de Catalunya, i reclamem un model compatible amb la vida.
L’objectiu és recollir les màximes adhesions possibles i presentar les demandes al Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya.
Què denunciem:
Substitució 1×1 dels vehicles de combustió:
La promoció massiva del vehicle elèctric privat ha incrementat fortament la demanda de minerals com el níquel, el liti i les terres rares, provocant greus impactes ambientals i socials, especialment al Sud Global. A Indonèsia, el projecte IWIP utilitza carbó en lloc d’energies renovables i ha destruït milers d’hectàrees de bosc tropical, afectant comunitats indígenes i rurals. Aquest no és un cas aïllat: arreu del món, l’extracció de minerals per a la “transició verda” ha generat centenars de denúncies per violacions de drets humans i assassinats de defensores ambientals. Així, la transició energètica hauria de tenir en compte els límits materials i els impactes globals, i no reproduir injustícies.
Malbaratament de recursos:
Tot i l’augment de la demanda de minerals, molts recursos ja disponibles es perden. Els residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE) són una font valuosa de metalls crítics, però només es recicla una part reduïda: a Catalunya, el 2021, es va arribar a menys de la meitat de l’objectiu de recollida i menys de l’1% dels RAEE recollits es van preparar per a la reutilització. Malgrat que cada tona de circuits pot contenir més metalls preciosos que moltes mines, gran part acaba desaprofitada. Ignorar aquest potencial i continuar depenent només de l’extracció comprometen tant la transició energètica com la digital.
Polítiques contràries a la reducció d’emissions:
El projecte d’ampliació de l’aeroport de Barcelona xoca amb els compromisos climàtics, ja que l’aviació és un dels sectors amb emissions més creixents i no té opcions viables de descarbonització. Malgrat això, es planteja una inversió de 3.200 milions d’euros, recursos que podrien destinar-se a millorar Rodalies i el transport públic de baixes emissions. Continuar apostant per l’aviació significa augmentar encara més les emissions, en contradicció amb les declaracions d’emergència climàtica de les institucions.
Un model que reforça desigualtats:
El sistema actual perpetua desequilibris: el Sud Global exporta matèries primeres a baix preu i queda empobrit, mentre que el Nord concentra els beneficis. A més, el vehicle elèctric privat és inaccessible per a gran part de la població catalana, ja que el cost supera els límits recomanats per a la despesa en mobilitat. En el cas de l’aviació, l’1% més ric del món genera la meitat de les emissions, mentre la majoria de la població no vola. L’ampliació de l’aeroport accentuaria problemes locals com l’encariment de l’habitatge, la gentrificació i la pressió sobre serveis públics, a més d’incrementar la contaminació i els riscos per a la salut.
Què demanem:
1. Un model de mobilitat just i compatible amb la vida
El nou model ha de reduir el nombre de vehicles elèctrics privats, així com la mida d’aquests i de les seves bateries. Cal impulsar un transport públic accessible i assequible a tot el territori, tant urbà com rural, a més de fomentar la mobilitat compartida i activa. També s’ha de promoure un urbanisme que redueixi la necessitat de desplaçaments i apostar per infraestructures com el tren, que ajudin a disminuir emissions. En paral·lel, és imprescindible reduir l’aviació i aturar qualsevol ampliació d’aeroports a Catalunya.
2. Compra pública responsable
Les administracions públiques han d’aplicar criteris socials i ambientals en la compra de vehicles elèctrics. Això implica tenir en compte tota la cadena de subministrament, des de l’extracció de minerals fins a l’ús final, per evitar vulneracions de drets humans i impactes negatius sobre el medi ambient.
3. Centre Català d’Empresa i Drets Humans
És fonamental fer efectiva la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans, encarregat de supervisar, prevenir i reparar els impactes de les empreses que operen a Catalunya. La seva tasca ha de garantir que es respectin els drets humans i el medi ambient tant a escala local com en altres parts del món.
4. Gestió de residus i recursos crítics
Per reduir el malbaratament de matèries primeres crítiques, cal impulsar polítiques que millorin la gestió dels residus elèctrics i electrònics. Algunes mesures clau són promoure la cultura de la reparació, augmentar la inversió per assolir més altes taxes de reutilització, complir els objectius de recollida selectiva de RAEE i crear infraestructures per recuperar metalls i recursos essencials. També s’ha de garantir la gestió adequada de tecnologies de baixes emissions com bateries i panells solars domèstics.
Pots adherir la teva entitat aquí fins al 23 de setembre!
Entitats que impulsen aquesta iniciativa: SETEM Catalunya, Observatori DESCA, Observatori en el Deute de la Globalització (ODG), Medicus Mundi Mediterrània, i ZeroPort